Paraguai i Misiones, essència guaraní!

Publicació des del Paraguay! Tot i que no entrava dins dels meus plans entrar en aquest humil país de poc més de 6 milions d’habitants, puc dir que en 2 dies i mig m’ha fascinat la diversitat cultural i l’autenticitat d’aquest poble.

Abans però d’arribar a Paraguay, he passat 1 dia i mig a la capital de la província de Misiones a l’Argentina, Posadas. Aquesta ciutat fa frontera amb Encarnación, les dos ciutats són separades per un gran embassament que marca la identitat de les ciutats. A Posadas vaig conèixer un noi i una noia de couchsurfing, que no em podien allotjar però si que em van mostrar la ciutat, i vaig poder degustar el tereré, el típic mate però canviant l’aigua bullint per aigua congelada, fresc i refrescant molt bo! Els dos es dediquen a fabricar paper i després de passar el dia amb ells em van regalar una llibreta preciosa feta per ell i ella! Aquesta és una opció molt bona també de Couchsurfing, quedar amb algú per prendre quelcom i que t’ensenyi el lloc en qüestió. Ells em van explicar la gran riquesa natural que té aquesta regió del nord d’Argentina, és realment fascinant que tot i ser una de les regions més riques en recursos d’Argentina sigui una de les més pobres.

Posadas no té gran cosa, vaig visitar un museu arqueològic sobre la cultura guaraní i poca cosa més, això sí, topar-me amb la cultura guaraní ha estat descobrir un nou món que m’ha fascinat. Poc a poc està creixent la protecció cap aquesta cultura aborigen però encara queda molt per fer.

En el hostel de Posadas vaig passar una de les nits més enriquidores del viatge, després de parlar 1 horeta amb una parella de francesos ultra simpàtics i viatgers que compartien habitació amb mi, vaig conèixer en Santiago un argentí estudiant d’Història, amb el qual compatíem moltes aficions, era un xicot molt culte i molt interessant, vam conversar de política, d’economia i d’història durant gairebé 6 hores, total vam veure com es feia de dia i encara teníem corda. Hem quedat que seguirem intercanviant informacions i coses a través d’internet, tot un filó a explotar el Santiago!

El dia següent vaig posar rumb a Encarnación, allà m’esperava Laura, una noia de couchsurfing, que m’ha allotjat durant 2 nits, li estic molt agraït perquè ha estat molt amable amb mi i m’he sentit molt bé a casa seva. A Encarnación mi ha atret el fet de fer un tastet de Paraguay i també les ruïnes Jesuïtes de Trinidad i Jesús.

La impressió al entrar al Paraguay va ser la mateixa de quan vaig trepitjar per primer cop el Marroc, desordre, activitat frenètica, brutícia, trànsit sense lleis,cotxes destartalats… I realment a mesura que la Laura m’ha explicat com funcionen les coses a Paraguay, m’he adonat que té encara més similituds al Marroc. Una policia corrupte, una societat plena de suborns i amiguismes, una administració ineficient, un bisbe de president del país… Tot un kilombo de país! Haig de confessar que em fascinen els països així, tenen una autenticitat molt gran, et fan viure situacions i observar realitats totalment desconegudes per tu.

Aquí es fa més agut un dels trets caracteristics que més m’agrada de sud-amèrica, la cultura d’arreglar-ho tot en comptes de llençar-ho, molt em temo però que poc a poc caminen cap a un altre model…

A Encarnación he començat a veure rostres ben diferents als que estava acostumat al viatge, aquí realment comença a haver-hi una forta barreja entre població europea i guaraní.

Com que no tinc massa temps, no m’allargaré parlant de la cultura guaraní, només dir que m’ha sorprès moltíssim la vitalitat que gaudeix aquesta llengua indígena, de fet tothom la sap parlar, l’estudien a l’escola i en molts contextos l’utilitzen! La Laura m’ha estat ensenyant algunes paraules, és genial, una llengua totalment nova per mi! Ella també m’ha explicat un pilot de coses sobre el masclisme i l’homofòbia que impera en la societat paraguaya, de les guerres del Chaco i de la triple aliança, del poder del catolicisme…

Masses coses a explicar i no em vull allargar, només destacar la boníssima Chipa, ho venen per tot arreu i és pa de formatge, boníssim!!

Les ruïnes jesuites són interessants també i si enganxes visita guiada, t’ajuda a entendre moltes coses. El tema de l’expulsió dels jesuites per part de la corona espanyola dóna molt per parlar… però ara no tinc temps…

Ara m’esperen 17 hores d’autobús fins a Tucumán al nord d’Argentina…! Petooooonss!!

L'embassament que separa Argentina i Paraguay

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un tereré ben fresquet!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Descobrir una cultura pot ser visitar un mercat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La terra roja tenyeix les ciutats

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Reducció de Jesús

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ruïnes de Trinidad

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ruïnes de Trinidad

One response to this post.

  1. Posted by Mari Villarta on Desembre 10, 2011 at 6:24 pm

    Què interessant sembla aquest país, el més xulo -com sempre- és la gent amb la qual t’hi trobes, conèixer tots els àmbits d’una ciutat, poble, mercat, ruïnes, …de la mà d’algú d’allà i compartir el menjar i el beure amb ells ha de ser genial i molt enriquidor. Quantes coses noves, oi? I què interessant trobar-te sempre gent amb qui fer llargues xerrades sense pensar en el rellotge!!
    Molts records i una carinyosa abraçada,

    Mari

    Respon

Deixa un comentari