Nord d’Argentina(I)

Després de 18 hores d’autocar vaig a arribar a Tucumán, una de les ciutats amb més història d’Argentina, i de fet fou la ciutat on es declarà la independència.

Tucumán és una ciutat força gran d’uns 700000 habitants, i té alguns edificis espectaculars i que mostren clarament el passat colonial, catedrals i edificis institucionals en són la mostra. Aquí el casc històric és diminut, comparat amb el de les nostres ciutats no és res, dos cuadras(carrers) més enllà de la plaça principal ja comencen a ser blocs de pisos convencionals.

El dissabte quan vaig arribar, era el dia que prenia possessió la presidenta Cristina Fernández de Kirshner(aquí les dones adopten el cognom del seu marit en la menyspreable forma “de fulanito”), quin fervor per carrers i places, per mi és totalment nou que una president o presidenta desperti aquest entusiasme entre les masses; i és que Cristina ara i el seu difunt marit Néstor han sabut crear un moviment polític de base al voltant seu, en el qual s’hi pot encabir gent de centre-esquerra(socialdemòcrates) o gent veritablement d’esquerres(marxistes possibilistes,això si) que entenen que Cristina està posant les bases per caminar cap un model econòmic i polític just i igualitari, a més a més la gent valora que hagi plantat cara a l’FMI i que hagi girat la cara als EUA i hagi començat a mirar als veïns llatinoamericans. Tothom et parla d’ella, alguns per alfalagar algunes lleis interessants que està impulsant o altres per criticar-la ferotgement. La gent més cheta(pija) és molt crítica amb el fet que hagi tallat les importacions de molts productes, com per exemple aparells electrònics(blackberries, iphones…), aquesta mesura és força interessant i tot i que tampoc en sóc un expert, sé que està potenciant molt la indústria argentina i creant llocs de treball, ja que moltes empreses comencen a fabricar els seus productes al territori per no perdre un mercat de 40 millons d’habitants.

A Tucumán vaig estar 1 nit a casa d’una noia de couchsurfing, la Natacha, una noia d’origen armení, molt simpàtica i tota una artista! La Natacha pinta samarretes i vaig passar una tarda amb ella i uns amics en un mercat d’artesania venent samarretes! Tota una experiència! També em va fer una visita turística per la ciutat i vem anar a una festa d’aniversari d’una amiga seva, tot bevent “fernet” una beguda típica argentina, feta d’herbes i que es barreja amb l’omnipresent Coca-Cola! La segona nit la vaig passar en un hostel molt gran, però estava gairebé sol, així que vaig aprofitar per llegir i mirar una pel·lícula.

El dia següent vaig marxar cap a Tafí del Valle, un petit poble a 2000 metres d’altura, amb un paisatge increíble, rodejat de muntanyes de 3000 i 4000 metres, us diré que em va recordar una mica a la vall de Núria! Allà he passat 4 dies fantàstics, dels millors dies del viatge! Només arribar al hostel, vaig conèixer en Gabriel i en Martin dos nois d’un poble de la província de Ciudad Real, una gent estupenda amb qui he fet una molt bona amistat i aquí segur enyoraré, amb ells hem pogut compartir un pilot d’experiències dels nostres viatges, a més a més coneixen grups com Obrint Pas o la Gossa Sorda, i ha estat divertit poder cantar algunes cançons amb ells! Al hostel també vaig conèixer el Marcos, un noi super interessant que havia viscut la seva infància en una villa miseria, professor de dança, militant del moviment gay i tot un pou de coneixement, amb ell hem intercanviat un munt de xerrades i m’ha enriquit molt molt. Dels 3 dies sencers que vaig passar a Tafí, un dia el vem passar al hostel xerrant i bevent mate perquè plovia, el segon dia amb el Martín el Gabriel i la Nina(una noia d’alemanya que es va incorporar al nostre grup) vem anar d’excursió a unes cascades, el problema va ser que sense mapa ens vem perdre i va ser una bona aventura.

Un altre dia el vaig passar amb el Marcos i el Loris un noi francés que també estava al hostel, junts vam caminar més de 7 hores fins a una escola rural que està a 3000 metres d’altitud, una escola amb només 8 alumnes, els nens i nenes hi arriben amb cavall i imagineu-vos com eren les aules… quines ganes de quedar-me a fer de mestre allà, quina experiència més gran… Tot això enmig d’un paratge tan tan verge…prats a 3000 metres només poblats per cavalls,ovelles i vaques pasturant en plena llibertat, mai de la vida havia vist res igual, ni enmig del pirineu m’havia sentit tan lluny de tot. La gent que viu en aquestes muntanyes sol baixar a comprar menjar a Tafí del valle 1 vegada al mes, amb una rúa de cavalls i mules, dedicant 1 dia sencer a pujar i baixar. No tinc paraules per explicar com era aquest indret, només sé que hi vull tornar per compartir-lo amb algú més. En aquestes muntanyes ens van convidar a menjar pa i formatge artesà en una casa, allà ens van explicar que el govern de Cristina està promovent una llei per retornar les terres als indígenes, parlar amb aquella gent que viu al cul del món va ser increíble! Per ara segurament ha estat el millor dia del viatge i segur que el més cansat. A més a més a la nit al Hostel hi havia asado argentí!! quina farra!! Això sí a les 11 ja era al llit i es que no m’aguantava dret…

El dia següent vem marxar cap a un nou destí jo i la Nina(la noia d’Alemanya, però d’origen grec)pq els manchecs volien passar més dies a Tafí, vem intentar fer autostop fins al següent poble Amaicha del Valle, però no ens va funcionar i vem acabar al colectivo. Amaicha és un poblet petit i molt tranquil, a molta menys altitud tot el paisatge està inundat de cactus gegants, molt semblant a un desert. Allà vem passar una nit a un hostel per menys de 4 euros, el preu ens va convèncer, tot i que després la precarietat regnava en les instal·lacions, aquest dia vaig anar a dormir ben d’hora també ja que no em trobava massa bé.

El dia següent vem marxar cap a les ruïnes de Quilmes, són les ruines indígenes més importants d’Argentina, daten de l’any 800 d.C. De camí a les ruines vam conèixer en Santiago i la Zelí, una parella de francesos(bé en Santiago és argentí, però va marxar d’aquí quan tenia 2 anys,però per sort parla castellà) amb qui he fet molt bona amistat i ja s’han sumat al nostre equip, així que els 4 vem fer la visita junts a les ruïnes, un guía ens va explicar l’organització social dels Quilmes, la invasió dels Inques als Quilmes, la posterior invasió dels espanyols… Va ser molt molt interessant, us adjunto alguna foto! A la visita també vaig conèixer un noi gallec, que començava un viatge d’1 any per tot llatinoamèrica, quina enveja! De la ruïnes totes 4 vem marxar fent dit, i així vem fer 40 Km en el remolc d’un tot terreny!! va ser genial, això si, quan es va posar a ploure les gotes semblaven agulles!

Els 4 vem arribar a Cafayate, un bonic poble en un emplaçament espectacular, avui per exemple visitarem unes muntanyes de colors que caracteritzen el paisatge, quines ganes! El hostel és super bonic i per només 7 euros, té una terrassa amb unes vistes precioses, en Santiago i la Zelí ens van convidar a vi i formatge(aquesta és terra de vins i formatges!), i vem cuinar un arròs amb verdures boníssim! Així entre vins formatges i arròs vem sopar, tot xerrant d’un pilot de coses,i descobrint que en Santiago és cantant de rap i pintor de graffitis i la Zelí és professora de plàstica en una escola!

En tot això hem de tenir en compte que argentina és 5 cinc cops més gran que Espanya i té els mateixos habitants, hi ha terra a doju. Aquest lloc que vaig trepitjar a Catalunya ja estaria reocupat pel turisme, i d’alguna manera ja hi haurien fet arribar alguna carretera.

A partir de Tafí, entres totalment a la terra de la Pachamama(mareterra) pràcticament totes les cares que observes són indígenes, la forma de vida, les construccions… A més a més, la vida en aquestes zones, a més de 2000 metres és molt dura, el caràcter de la gent també és diferent, sempre tractant-te amb molt de respecte i humiltat.

Perdoneu pel desordre en l’explicació, però és impossible sintetitzar tanta informació…! espero millors connexions a internet els propers dies i poder actualitzar més sovint! I bé que ja s’acosta l’equador del meu viatge… massa ràpiiid tot plegat!
Moltes abraçades a tothom!

pd: ho sento per les faltes i per la manca de fotos, però la bateria del portàtil s’està acabant i no tinc adaptador!!

Amb en Martín i en Gabriel! Grans persones!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Així pugen a 3000 metres els seus aliments

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En un mercat d'artesans!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La meva família a Tafí del Valle

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'escola rural que vam visitar

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Grans cactus!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les ruïnes de Quilmes

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'equip a Cafayate! Amb en Santiago i la Zelí de Grenoble