Escric aquest segon capítol sense saber quan serà la propera entrega, el canvi de domicili sempre comporta canvi d’infraestructura! Avui ja marxo cap a més el nord, encara no tinc del tot decidit a quin poble pararé, però la intenció és ser abans d’any nou a Bolívia.
Des de l’última publicació he passat dos dies molt molt espectaculars a Cafayate i un a Salta. A Cafayate amb en Santiago, la Zelí i la Nina ens vam apuntar a una excursió per la “Quebrada de la Conchas”, un formidable construcció geològica, que ens torna a parlar sobre aquest món meravellós on habitem, mireu les fotos i em podreu entendre, o si més no em podreu intuir. L’excursió va ser genial, el guia podria haver estat més expeditiu en les seves explicacions però vaja, calen poques paraules.
El dia següent en vam llevar com a les 7 del matí i vem fer una excursió fins a unes cascades, al grup de 4 s’hi va sumar la Isis una noia grega, van ser gairebé 7 hores sense parar de caminar, amb la companyia d’un guia aquest cop si molt ben parit, era un home d’uns 35 anys que vivia a 4000 metres d’altura amb la seva família, no cal que us digui que físicament estava fort com un roure. Durant la caminada muntanya amunt tot seguin el transcurs de la riera em va explicar un munt d’històries, com que en aquelles muntanyes(a més altitud de la que estàvem) hi vivien pumes, per ells és un animal sagrat i no se’l mengen, però sempre van armats amb uns ganivet ben gros per si se’n troben algun, també van equipats amb un protector pel coll perquè aquests animals sempre ataquen al coll, ens va explicar que de petit un puma va matar un amic seu… També em va explicar que ell era d’una tribu indígena i que parlaven una llengua pròpia, però que no tenia protecció estatal, per això intentaven transmetre-la de mares a filles. D’altra banda vaig descobrir que originariament les tribus del nord d’argentina eren formades per individus alts, i que va ser durant la invasió dels Inques(que venien de les muntanyes dels andes) i el posterior mestissatge que es va perdre l’ètnia, per això ara solen ser més baixets i baixetes com ara la gent de la resta de l’imperi Inca(Perú, Bolivia…). Em va semblar un home molt interessant, que estimava les seves muntanyes(muntanyes molt curioses a més, en les quals predominen els solitaris i perillosos cactus) i que les coneixia racó a racó, de fet ens va portar per uns camins on vam haver de fer grimpades considerables o arrossegar-nos per estretes coves. A més a més em va semblar molt vocacional la seva feina, ja que al final cadascú li donava la voluntat i tan content. En fi, sempre és un gust poder estar amb la gent de la terra.
A la tarda, després de l’excursió, vam agafar un bus i ens vam acomiadar del magnífic poble de Cafayate. Després de 4 horetes de bus, vam arribar tots 5 a Salta, una ciutat de mig milió d’habitants, però amb una extensió terrible, ja que és difícil veure edificis gaire alts, en aquest aspecte recorda una mica a Castilla o Andalusia, casetes blanques i baixetes, o grans cases andalusines a la part alta on viu la burgesia. La calor en aquesta ciutat ha estat espantosa i per això només m’hi he quedat 1 dia i mig, aquí m’he acomiadat de tots i totes els companys de viatge, ja que cadascú pren el seu propi rumb. En Santiago m’ha regalat un cd del seu grup de rap “monkey theorem” si el voleu escoltar, està a youtube! La Zelí la seva parella, tot i no parlar molt espanyol ha estat un fart de riure, la comunicació no verbal és un gran recurs. De la Nina me n’enduc una bona amistat, i després d’una setmana de viatge plegats m’enduc molta de la seva alegria i vitalitat.
Així doncs emprenc la ruta cap a la província de Jujuy, a pocs kilòmetres ja de Bolívia! Espero seguir amb bona connexió d’internet perquè gaudeixo un pilot compartint tot això amb vosaltres.
PD: Com anècdota explicar que ahir vaig fer gairebé 3/4 d’hora de cua en un supermercat, quina parsimònia que té la gent en alguns aspectes…!
Quebrada de las Conchas
Més Quebrada
El Obelisco
.
Explosió de color
.
El nostre guia
Cacades i cactus
.
Arquitectura colonial
delsud 
Posted by Mari Villarta on Desembre 28, 2011 at 2:43 pm
Tot això que ens vas explicant m’encanta perquè et permet conèixer moltes particularitats d’un lloc lluny del que s’explica a les guies turístiques que bàsicament et fan anar als mateixos llocs a tothom. I em referma la idea que el més important és la gent que hi viu i sobretot com ho viu.
Trobo molt interessant tots els aspectes geològics, físics, socials i humans que ens vas explicant dels llocs per on passes. A veure si no falla la connexó a internet per anar seguint les teves experiències de viatger, no de turista. Endavant!